dilluns, 29 de setembre del 2008
dijous, 25 de setembre del 2008
dimecres, 17 de setembre del 2008
darrer dia a Buenos Aires
Despres d'haver anat a Lujan (el Lourdes argenti), haver visitat la ciutat i haver anat per segona vegada a veure tangos, avui es el meu darrer dia del viatje.
Dema cap a caseta i a esperar si es poden anar a buscar bolets
Dema cap a caseta i a esperar si es poden anar a buscar bolets
diumenge, 14 de setembre del 2008
el Tigre i el delta
El Tigre, una hora en tren al nord de BA.
La població esta al delta del Mar de la Plata. He fet un recorregut en catamaran per recorrer una mica els canals. Els marges estan ocupats per segones residencies d'habitants de BA, son unes finques grans i luxoses. Quan un es va allunyant del Tigre les cases es van fent una mica mes humils, he arrivat fins un petit poble.
Durant els caps de setmana el puerto de Frutos de El Tigre es converteix en un gran centre de shopping per porteños, suposo que en un comencament es venien mobles i complements de fusta fets pels artesans locals, actualment hi ha productes artesanals de tota mena.
dissabte, 13 de setembre del 2008
un tango a Buenos Aires
He anat a veure un show de tango.
En anar sola he aprofitat una oferta que em venien a buscar i a tornar al hostel.
M'he trobat com un estranger a Barcelona al que porten a veure un espectacle de flamenco.
Pero caray la cosa s'ha arreglat, l'espectacle tenia molta qualitat. Hi havia 4 parelles de ballarins, 6 musics, un i una cantant.
Cal dir pero que al cantant li faltava molta veu, com hagues dit el meu pare si en Carlos Gardel el pogues sentir s'aixecaria de la tomba per fer-lo callar.
Els ballarins han estat sensacionals
En anar sola he aprofitat una oferta que em venien a buscar i a tornar al hostel.
M'he trobat com un estranger a Barcelona al que porten a veure un espectacle de flamenco.
Pero caray la cosa s'ha arreglat, l'espectacle tenia molta qualitat. Hi havia 4 parelles de ballarins, 6 musics, un i una cantant.
Cal dir pero que al cantant li faltava molta veu, com hagues dit el meu pare si en Carlos Gardel el pogues sentir s'aixecaria de la tomba per fer-lo callar.
Els ballarins han estat sensacionals
dimecres, 10 de setembre del 2008
Usuaia fi del mon i quasi fi del viatje
He estat 4 dies a Usuaia. Quins bons feelings transmet la ciutat.
No m'ho puc creure quan miro el mapa hi veig que estic al cap d'avall
Vaig atrevassar l'estat de Magallanes, he navegat pel canal de Beagle i he caminat hores i mes hores pel parc natural de la terra de Fuego.
Tambe he vist llacs interiors i estancies.
Es magnific
Hi ha molts i molts ocells i plantes per a mi totalment desconeguts.
EL hostel que en un principi em va semblar per només dormir-hi la primera nit, va ser una bona troballa, amb un ambient familiar molt i molt bo. El recomano
http://www.hostelpatagoniapais.com.ar/
No m'ho puc creure quan miro el mapa hi veig que estic al cap d'avall
Vaig atrevassar l'estat de Magallanes, he navegat pel canal de Beagle i he caminat hores i mes hores pel parc natural de la terra de Fuego.
Tambe he vist llacs interiors i estancies.
Es magnific
Hi ha molts i molts ocells i plantes per a mi totalment desconeguts.
EL hostel que en un principi em va semblar per només dormir-hi la primera nit, va ser una bona troballa, amb un ambient familiar molt i molt bo. El recomano
http://www.hostelpatagoniapais.com.ar/
dissabte, 6 de setembre del 2008
EL CHALTEN I EL FITZ ROY
El Chalten
Que maco! hi he estat 2 dies. Un poblet amb unes poques cases i hotels en ple park natural de los Glaciares des d'on es poden fer infinitat d'excursions.
Ahir el dia estava despejat i vaig anar fins un estany (Laguna Capri) que hi ha al peu del cerro Fitz Roy. La vista va ser meravellosa. Va sr tambe una bona caminata al mig de la neu.
Avui no he tingut tanta sort, he pujat cap al mirador del cerro la Torre, pero el cerro s'ha deixat veure poc, estava bastant emboirat.
Que maco! hi he estat 2 dies. Un poblet amb unes poques cases i hotels en ple park natural de los Glaciares des d'on es poden fer infinitat d'excursions.
Ahir el dia estava despejat i vaig anar fins un estany (Laguna Capri) que hi ha al peu del cerro Fitz Roy. La vista va ser meravellosa. Va sr tambe una bona caminata al mig de la neu.
Avui no he tingut tanta sort, he pujat cap al mirador del cerro la Torre, pero el cerro s'ha deixat veure poc, estava bastant emboirat.
dimecres, 3 de setembre del 2008
PERITO MORENO
He vist el glaciar mes famós del mon, ja es pot ben dir que es maco, fa 64 m d alçada, te un front de 5 km i una llargada de 30 del quals només se'n veuen 15.
Es preciós perquè desemboca en un llac i l'aigua s'emporta el gel que cau en forma d'icebergs o "témpanos" i també els rocs i materials que hi ha a la llengua el que fa que es vegi una pared alta vertical i blanca damunt l'aigua.
Els arbres del voltant tenien una planta paràsita damunt les branques que feia que es veiessin com unes mates grogues a les branques
Es preciós perquè desemboca en un llac i l'aigua s'emporta el gel que cau en forma d'icebergs o "témpanos" i també els rocs i materials que hi ha a la llengua el que fa que es vegi una pared alta vertical i blanca damunt l'aigua.
Els arbres del voltant tenien una planta paràsita damunt les branques que feia que es veiessin com unes mates grogues a les branques
dimarts, 2 de setembre del 2008
entre Rio Gallegos i Calafate
Ha estat una passada des del bus he vist: molts yandus, 4 guilles caçant a la neu, com 7 o 8 ramats salvatges de guanacos i moltes parelles d'avutardas.
Peninsula Valdés
El darrer dia a Puerto Marlyn vaig llogar un taxi per anar a la playa del Doradillo, va ser una bona pensada ja que hi havia molltes balenes a tocar la platja, las vaig veure i fotografiar a gust, feien tota mena de piruetes per a recrear al visitant.
diumenge, 31 d’agost del 2008
puerto MADRYN
Puerto Madryn
Abans d'arribar-hi des del bus he vist una vicuñas i una mena d'estruç propi de la zona i en arribar A PUERTO MADRYN he anat al port, hi havia una vintena de balenes, quina passada estaven dins del golf i es podien veure perfectament des de la darsena (una passarela alta).
Abans d'arribar-hi des del bus he vist una vicuñas i una mena d'estruç propi de la zona i en arribar A PUERTO MADRYN he anat al port, hi havia una vintena de balenes, quina passada estaven dins del golf i es podien veure perfectament des de la darsena (una passarela alta).
dijous, 28 d’agost del 2008
LES CATARATES I LA SELVA
Ahir, passejada per la selva dins del parc natural d'Iguazu, vaig esperar a que algú mes fes el circuit ja que tota sola tenia por ja que m'havien avisat del perill (crec que remot) de trovar-me amb un puma, (la setmana passada un cotxe en va atropellar un), vaig anar doncs amb dos nois que eren molt aficionats a observar i fotografiar animals, en varem veure força.
Tinc fotos de monos i de molts d ocells.
I com que no en tenia prou de selva, avui de bon mati he anat a un poblat guaraní, i amb un guia he fet un petit recorregut pels seus territoris. Sembla impossible que en plena civilització i a prop de les urbanitzacions es mantinguin 80 comunitats indigenes dins la regio, el govern els hi ha donat a cadascuna unes hectarees en propietat i alla viuen a les seves cases tradicionals de fang i es dediquen a l'agricultura de subsistencia i a la fabricacio d artesanies per turistes.
Tinc fotos de monos i de molts d ocells.
I com que no en tenia prou de selva, avui de bon mati he anat a un poblat guaraní, i amb un guia he fet un petit recorregut pels seus territoris. Sembla impossible que en plena civilització i a prop de les urbanitzacions es mantinguin 80 comunitats indigenes dins la regio, el govern els hi ha donat a cadascuna unes hectarees en propietat i alla viuen a les seves cases tradicionals de fang i es dediquen a l'agricultura de subsistencia i a la fabricacio d artesanies per turistes.
He anat tambe a veure les catarates des del costat brasilè, la vista es completament diferent, d'entrada es espectacular perque les veus en la seva totalitat (estan a l'altra costat de riu), en canvi des del costat argentí et vas acostant a cada troç abans d arribar a l'espectacular GARGANTA DEL DIABLO
dilluns, 25 d’agost del 2008
IGUAZU
LES CATARATES D'IGUAZU, part Argentina
Molt i molt macu, en especial la Garganta del Diablo.
A mes d'unes catarates impresionants, en mig d'una selva urbanitzada he vist una gran quantitat d'ocells de color molt grans i de papallones.
Iguazú
LES CATARATES D'IGUAZU, part Argentina
Molt i molt macu, en especial la Garganta del Diablo.
A mes d'unes catarates impresionants, en mig d'una selva urbanitzada he vist una gran quantitat d'ocells de color molt grans i de papallones.
dissabte, 23 d’agost del 2008
la Peña
A Humamarca per pura xiripa vaig anar a sopar en una PEÑA, aivo vol dir que hi havia musica en vivo.
Primer un noi disfressat d'andino que ens va exdplicar i fer demostracions en diferents instruments.
Llavors un duo amb un que tocava unstruments de vent i l'altre de corda.
Cal dir que el de les flautes va tocar de meravella.
Em va agradar molt
Primer un noi disfressat d'andino que ens va exdplicar i fer demostracions en diferents instruments.
Llavors un duo amb un que tocava unstruments de vent i l'altre de corda.
Cal dir que el de les flautes va tocar de meravella.
Em va agradar molt
des de Salta2
He pujat amb telesferic al cerro, una presa de pèl per a turistes i demés.
Sort que feia sol i ha estat si ni maco al menys agradable.
Que vol dir "consolar"? Doncs ni mes ni menys que segellar el passaport.
No cal dir "coger" perque vol dir el mateix que "cardar" (en sentit figurat es clar)
Adeusiau, me'n vaig a Posadas
Sort que feia sol i ha estat si ni maco al menys agradable.
Que vol dir "consolar"? Doncs ni mes ni menys que segellar el passaport.
No cal dir "coger" perque vol dir el mateix que "cardar" (en sentit figurat es clar)
Adeusiau, me'n vaig a Posadas
des de Salta
Sembla que jo porti el mal temps, despres de tamts de dies de fred a l'Altiplano em arribar a Salta tot el carregament de roba extra em sobrava, tothom anava maniga curta. Que be! Pero ahir amanecio completamente nublado, amb fred. Avui el conserge ha dit que no feia tanta fred.
M'agrada Argentina perque es pot menjar mes be, he daixat enrera l'arros bullit, els espaguetis i la carn dura com un roc, aqui el menjar es mes elaborat: tamales, locros....ho estic probant tot i m'encanta.
El locros es com un cocido que la base es el blat de moro.
Salta esta be, es una ciutat colonial.
M'agrada Argentina perque es pot menjar mes be, he daixat enrera l'arros bullit, els espaguetis i la carn dura com un roc, aqui el menjar es mes elaborat: tamales, locros....ho estic probant tot i m'encanta.
El locros es com un cocido que la base es el blat de moro.
Salta esta be, es una ciutat colonial.
divendres, 22 d’agost del 2008
AQUI HAY GATO ENCERRADO
Tornant de Tildari en bus, de cop un control policiac.
Van haver de baixar i agafar totes les maletes i posarnos en dues files, una els homes i l altre les dones, i mestres un parell de polis revisaven les maletes (en realitat no feien gaires res, pero tenies un gos al costa que anava olorant) tres mes tevisaven el bus.
I tant que va sortir! de dins del bus varen sortir 6 caixes mes grans que una caixa de sabates. Les varen ben punxar i olorar i se les varen endur. Jo em vaig acostar a un poli que es veia simpatic i li vaig preguntar si havien trobat droga, em va dir que si.
Un dels xofers estava vermell com una tomata, tambe se'l varen quedar, i nosaltres varem continuar el viatje a Salta, sense mes incidents, amb l'altre xofer.
Van haver de baixar i agafar totes les maletes i posarnos en dues files, una els homes i l altre les dones, i mestres un parell de polis revisaven les maletes (en realitat no feien gaires res, pero tenies un gos al costa que anava olorant) tres mes tevisaven el bus.
I tant que va sortir! de dins del bus varen sortir 6 caixes mes grans que una caixa de sabates. Les varen ben punxar i olorar i se les varen endur. Jo em vaig acostar a un poli que es veia simpatic i li vaig preguntar si havien trobat droga, em va dir que si.
Un dels xofers estava vermell com una tomata, tambe se'l varen quedar, i nosaltres varem continuar el viatje a Salta, sense mes incidents, amb l'altre xofer.
dimecres, 20 d’agost del 2008
la Quebrada de Humahuaca
la Quebrada de Humahuaca
Ja estic a Argentina, el cami de San Pedro de Atacama a Purmamarca va ser molt maco, ple de salars, cons volcànics i muntanyes i valls de diferent colors
Despres d'haver vist aquest mati a Purmamarca "La paleta de los siete colores", unes muntanyes amb diferents tons de colors: vermell, rosat, blanc, vert...... ara estic a Tilcara on m'he ben passejat.
Despres d'haver vist aquest mati a Purmamarca "La paleta de los siete colores", unes muntanyes amb diferents tons de colors: vermell, rosat, blanc, vert...... ara estic a Tilcara on m'he ben passejat.
dimarts, 19 d’agost del 2008
Sant Pere d'Atacama
Avui primer dia que estic soleta.
He llogat una bici tot el dia, ha estat be, he visitat uns pobles petits enmig del desert (uns 20 kms). realent estan en ple desert i si no fos el canalet d aigua que els hi envien no hi podrien pas estar.
He dinat el plat tipic CAZUELA DE VACUNO, mlt bona.
I a la tarda he visitat les ruines de Puccara i el moument als idis que varen mrir assessinats pels spaniards.
Em prou feines he vist un sol turista durant el dia, tots fan el mateix, tours tours i nms tours.
dilluns, 18 d’agost del 2008
pujada al Licancabur
El dia 16 ens aixequem a 2/4 de 4 del mati. un frugal esmorzar, mig hora de aproximacio en jeep i ja estem al peu del Licancabur.
el nostre guia oficial es bolivià, es el señor que te al seu càrreg el refugi. (net com una patena, no s ha escombrat des del segle passat i els waters.....com ho explicaria jo?)
A les 5 del mati comenca la caminada, a 4500 metres, hem tingut sort no fa massa fred, pero no es pas questio d'anar maniga curta, jo al igual que les altres 2 companyes, porto 3 pantalons, dos termics i un tercer per frenar el vent, dos polars, un anorak i guants (i no us penseu pas que no portessim roba interior però per pudor no la descric)
Pujem i pujem i pujem i surt el sol, l espectacle es meravellos, el cansansi tambe, es clar.
No puc explicar a quina hora es va arribar a dalt ni la vista des d'alla, jo vaig donar per acabada la meva caminada a 5300, a les 9 del mati.
Que contenta!, jo mai havia caminat fins a tanta alcada i tampoc no ho hagues pogut fer si no hagues fet tants dies que estabem en el altiplano andino, mes de 2 setmanes a uns 4000 metres d altitud.
I per que no vaig arribar a dalt: tinc 61 anys i en vull continuar en aquest mon molts mes, aixi que a la primera sensacio de mateix, esbufegament i cor accelerat, CAP AVALL QUE FA BAIXADA.
Be vaig tirar infinitat de fotos, vaig mirar les hervetes, formacions geologiques i xano xano cap el refugi on vaig arribar a les 2 de la tarda.
Les companyes varen arrivar en jeep 2 hores mes tard, totes dues vàren poder assolir el cim.
ENHORABONA LLUISA I LAURA, vosaltres heu fet la gesta i jo l'escric.
el nostre guia oficial es bolivià, es el señor que te al seu càrreg el refugi. (net com una patena, no s ha escombrat des del segle passat i els waters.....com ho explicaria jo?)
A les 5 del mati comenca la caminada, a 4500 metres, hem tingut sort no fa massa fred, pero no es pas questio d'anar maniga curta, jo al igual que les altres 2 companyes, porto 3 pantalons, dos termics i un tercer per frenar el vent, dos polars, un anorak i guants (i no us penseu pas que no portessim roba interior però per pudor no la descric)
Pujem i pujem i pujem i surt el sol, l espectacle es meravellos, el cansansi tambe, es clar.
No puc explicar a quina hora es va arribar a dalt ni la vista des d'alla, jo vaig donar per acabada la meva caminada a 5300, a les 9 del mati.
Que contenta!, jo mai havia caminat fins a tanta alcada i tampoc no ho hagues pogut fer si no hagues fet tants dies que estabem en el altiplano andino, mes de 2 setmanes a uns 4000 metres d altitud.
I per que no vaig arribar a dalt: tinc 61 anys i en vull continuar en aquest mon molts mes, aixi que a la primera sensacio de mateix, esbufegament i cor accelerat, CAP AVALL QUE FA BAIXADA.
Be vaig tirar infinitat de fotos, vaig mirar les hervetes, formacions geologiques i xano xano cap el refugi on vaig arribar a les 2 de la tarda.
Les companyes varen arrivar en jeep 2 hores mes tard, totes dues vàren poder assolir el cim.
ENHORABONA LLUISA I LAURA, vosaltres heu fet la gesta i jo l'escric.
"la mordida"
Oh quin volca el Licancabur, que maco que es veu, mira'l per on vulguis.
I la Rosa la Lluisa i la Laura decideixen pujar-hi.
Busquem busquem busquem i finalment s'ha decidit que en Francisco sera el nostre guia.
El dia 15 tornem cap a Bolivia, oh maldicions un guardia fronterer petit i malparit ens para el peus.
I la Rosa la Lluisa i la Laura decideixen pujar-hi.
Busquem busquem busquem i finalment s'ha decidit que en Francisco sera el nostre guia.
El dia 15 tornem cap a Bolivia, oh maldicions un guardia fronterer petit i malparit ens para el peus.
- ¿Como no fueron ustedes a sellar la salida del pais?
- Bien señor, nuestro guia no nos dijo que teniamos que hacerlo, solo nos mando cambiar de coche.
- A mi no me vengan con cuentos, si yo voy a España antes tendre que enterarme de los requisitos de entrada y salida (aixo ho va dir amb molta mala llet) asi que o pagan la multa correspondiente (40 dolars) o se vuelven a Xile.
Jo ja volia dirli que estavem en realitat a Bolivia si no haviem sortir pero el señor no estava de histories, volia cales i prou.
La Laura pero va reaccionar rapidament:
- Bien señor, nuestro guia no nos dijo que teniamos que hacerlo, solo nos mando cambiar de coche.
- A mi no me vengan con cuentos, si yo voy a España antes tendre que enterarme de los requisitos de entrada y salida (aixo ho va dir amb molta mala llet) asi que o pagan la multa correspondiente (40 dolars) o se vuelven a Xile.
Jo ja volia dirli que estavem en realitat a Bolivia si no haviem sortir pero el señor no estava de histories, volia cales i prou.
La Laura pero va reaccionar rapidament:
-Señor, vamos a pagar pero queremos una factura oficial para poder reclamar a la agencia.
Aqui varem tocar el punt flac, parlament entre guardies guia i la cosa es va quedar en 20 dolars sense factura.
Aqui varem tocar el punt flac, parlament entre guardies guia i la cosa es va quedar en 20 dolars sense factura.
darrer dia del tour i arribada a Xile
El darrer dia.
Vinga, a aixecar-se a les 4 de la matinada, un fred que pelava, per anar a veure: El Sol de Mañana, teoricament havies de ser uns geisers, a la hora de la veritat unes fumaroles, per a mi una presa de pèl.
Llavors varem continuar cap a uns banys termals, quina broma potser a 15 sota 0 i voler-se banyar a l'exterior, hi havia migja dotzena de guiris bojos en remull, dels 6 del grup cap de nosaltres es va treure ni un mitjo.
Continuem: formacions rocalloses maquissimes, montanyes desertiques vermelloses i varem arribar a la Laguna verde i llavors la blanca (aixi anomenades pels colors), un fred que pelava.
L'escenari de les llacunes verde i blanca era esplendit amb el volcan LICANCABUR (uns 6000 metres d'alcada) al fons.
I vinga vinga vinga, rapids canvi de bus i a passar a la frontera.
I com a consequencis d aquest coet al cul que portava el xofer no varem segellar el passaport a la sortida de Bolivia.
I aqui es va acabar el tour, el grup va ser molt ben avingut, i el nostre xofer-guia, molt bon xofer pero com a guia per explicar no tenia idea de res.....
Els Estanys
Al segon dia del tour varem veure moltes "lagunas":
Chiar Ckota, Hedionda i Colorada.
Hi havia moltissims flamencos en aquestes lagunes, jo mai havia vist un espectacle igual.
La Laguna colorada es vermella, sembla que no pugui ser pero si es. Es vermella degut a la coloracio que hi donen uns bacteris.
Varem dormir a la laguna colorada en un alberg, i vaig fer una foto del grup de turistes sopant allà, una vintena en total, tots amb anorack, gorro, guants i el que haviem pogut aconsseguir: manta, bufanda i amb molta aficio menjant:
Sopa i espaguetis i bevent mate de coca.
Pel cami varem veure uns quants ramats de VICUÑAS, es un animal salvatje amb cara de camell sense jepa i de dimensions similars a un estruc.
El seu parent proper i domesticat seria la LLAMA, per tot el pais se'n veuen ramats amb el corresponent pastor.
Chiar Ckota, Hedionda i Colorada.
Hi havia moltissims flamencos en aquestes lagunes, jo mai havia vist un espectacle igual.
La Laguna colorada es vermella, sembla que no pugui ser pero si es. Es vermella degut a la coloracio que hi donen uns bacteris.
Varem dormir a la laguna colorada en un alberg, i vaig fer una foto del grup de turistes sopant allà, una vintena en total, tots amb anorack, gorro, guants i el que haviem pogut aconsseguir: manta, bufanda i amb molta aficio menjant:
Sopa i espaguetis i bevent mate de coca.
Pel cami varem veure uns quants ramats de VICUÑAS, es un animal salvatje amb cara de camell sense jepa i de dimensions similars a un estruc.
El seu parent proper i domesticat seria la LLAMA, per tot el pais se'n veuen ramats amb el corresponent pastor.
El Salar de Uyuni
El Salar de Uyuni (Bolivia) es el desert de sal més gran del mon.
Es molt mes blanc que els altres que havia vist, es precios, vaig quedar extasiada veient kilometres i kilometres (des del jeep) de sal d'un blanc deslumbrant.
Per anar al salar varem agafar un tour de 3 dies, varem tenir la sort de compartir el jeep amb 2 noies catalanes: la Laia i la Laura i una parella de holandesos.
Hi ha unes 50 illes dins dels desert d Uyuni, nosaltres al igual que la resta dels turistes varem visitar LA ISLA DEL PESCADO.
Aquesta illa d'origen volcànic conte infinitat de Cactus gegantins, pero em va cridar l'atencio que les roques volcàniques estessin recobertes d una mena de residuus coralins, o sia que el vulcanisme havia estat anterior al mar que abans era el desert de sal.
La illa era una meravella.
Des del mig del desert varem veure la posta de sol i varem anar a dormir a un hotel-alberg en un poble a tocar el salar, (feia un fred que pelava, aigua calenta racionada, llum a estones...pero vista meravellosa)
Es molt mes blanc que els altres que havia vist, es precios, vaig quedar extasiada veient kilometres i kilometres (des del jeep) de sal d'un blanc deslumbrant.
Per anar al salar varem agafar un tour de 3 dies, varem tenir la sort de compartir el jeep amb 2 noies catalanes: la Laia i la Laura i una parella de holandesos.
Hi ha unes 50 illes dins dels desert d Uyuni, nosaltres al igual que la resta dels turistes varem visitar LA ISLA DEL PESCADO.
Aquesta illa d'origen volcànic conte infinitat de Cactus gegantins, pero em va cridar l'atencio que les roques volcàniques estessin recobertes d una mena de residuus coralins, o sia que el vulcanisme havia estat anterior al mar que abans era el desert de sal.
La illa era una meravella.
Des del mig del desert varem veure la posta de sol i varem anar a dormir a un hotel-alberg en un poble a tocar el salar, (feia un fred que pelava, aigua calenta racionada, llum a estones...pero vista meravellosa)
dimarts, 12 d’agost del 2008
des d UYUNI
Avui viatje amb bus de Potosi a Uyuni
El viatje ha estat per uns llocs preciosos:
En mig del desert amb muntanyes amb uns colors sorprenents, no em puc immaginar com sera el salar de Uyuni si a mi a questa zona desertica i no turistica ja m'ha entusiasmat
Dema anirem al Salar de Uyuni i despres de 3 dies de tour arribarem a Sant Pedro de Atacama, al desert de Atacama a Xile.
El viatje ha estat per uns llocs preciosos:
En mig del desert amb muntanyes amb uns colors sorprenents, no em puc immaginar com sera el salar de Uyuni si a mi a questa zona desertica i no turistica ja m'ha entusiasmat
Dema anirem al Salar de Uyuni i despres de 3 dies de tour arribarem a Sant Pedro de Atacama, al desert de Atacama a Xile.
diumenge, 10 d’agost del 2008
Potosi i el sarau del revocatorio
Potosí, estem pel mig del REVOCATORIO
Avui dia de les eleccions estem confinades a Potosi, durant 24 hores del dissabte a les 6 de la tarda a diumenge a la mateixa hora, esta prohibit l'alcool, portar armes i la circulacio de vehicles.
Aixi doncs un dia molt tranquil mentre la gent deicideix sobre la continuitat del president EVO MORALES, nosaltres hem passejat per Potosi, tot tancat i sense cotxes, una bona experiencia.
Ahir varem visitar la mina, esta en condicions molt i molt precaries, no hi ha cap avenc des de l'època de la colonitzacio. Quina sort que temim els que no hem de treballar aixi.
Avui tot passejant hem trobat un señor que feia barrets. Tenia un petit taller-quartutcho i ens ha ensenyat el model "Carlos Gardel", "Paceña", "Cruceña", "Potosi"..... tots els barrets els fabricava aplicant motllures a un gran tros de feltre.
Varem estar molt be al
HOTEL EL TURISTA-Potosi, BoliviaAdd.: Calle Lanza # 19 in corner calle Nogales
Avui dia de les eleccions estem confinades a Potosi, durant 24 hores del dissabte a les 6 de la tarda a diumenge a la mateixa hora, esta prohibit l'alcool, portar armes i la circulacio de vehicles.
Aixi doncs un dia molt tranquil mentre la gent deicideix sobre la continuitat del president EVO MORALES, nosaltres hem passejat per Potosi, tot tancat i sense cotxes, una bona experiencia.
Ahir varem visitar la mina, esta en condicions molt i molt precaries, no hi ha cap avenc des de l'època de la colonitzacio. Quina sort que temim els que no hem de treballar aixi.
Avui tot passejant hem trobat un señor que feia barrets. Tenia un petit taller-quartutcho i ens ha ensenyat el model "Carlos Gardel", "Paceña", "Cruceña", "Potosi"..... tots els barrets els fabricava aplicant motllures a un gran tros de feltre.
Varem estar molt be al
HOTEL EL TURISTA-Potosi, BoliviaAdd.: Calle Lanza # 19 in corner calle Nogales
divendres, 8 d’agost del 2008
Cochabamba
Fabulos
Ahir a Cochabamba hi habia la desfilada pels 183 anys da la independencia boliviana.
Un ambient digna de veure, a part dels diferents estaments del exercit, desfilaven grups indigenes amb el seu vestit tradicional.
I per si fos poc varem veure l´Evo a la tribuna d´honor i....-......... li vam fer una picture.
Ara estem a Sucre despres de passarnos la nit viatjant, estem esperant un bon esmorzar i una bona dutxa
dijous, 7 d’agost del 2008
La Paz
La Paz,a 3600 m damunt el nivell del mar, es com una gran ciutat situada damunt les grades d una placa de braus, en centre de la ciutat estaria a la placa.
En coincidir amb les festes de la LIBERACION, hem vist moltes desfilades, militars, d estudiants, de funcionaris, de grups de teatre. Ha estat una passada veure la ciutat amb tanta festa i moviment.
Per un pel que no ens hem creuat amb l EVO, be no s ha volgut esperar els 10 minutats que portaven de retard.
En coincidir amb les festes de la LIBERACION, hem vist moltes desfilades, militars, d estudiants, de funcionaris, de grups de teatre. Ha estat una passada veure la ciutat amb tanta festa i moviment.
Per un pel que no ens hem creuat amb l EVO, be no s ha volgut esperar els 10 minutats que portaven de retard.
La Paz tambe es a diari un gran mercat, amb gent venent tota mena de productes al carrer.
Cal dir que la major part de les dones van habillades amb el vestit tradicional, i aquests dies de festes hem vist vestits realment bonics i de qualitat.
Ahir varem visitar Tiawanaco, les ruenes d una ciutat pre inca, varen estar una passada de maques, amb temples, una gran piramide, monuments i a mes varem veure com els arqueolegs desenterraven unes momies, o sia que varem participar de la troballa.
El poble a mes esta sitiat al bell mig de l altiplano boliviano el que ens va permetre fruir d unes vistes ewncantadores i a mes varem veure moltes granges encara totes construides amb fang.
En comptes d tornar a la Paz varem baixar del colectivo al ALTO DE LA PAZ, es com si diguessim damunt de la placa de braus i desd alla varem baixar a peu per escales i per alguns rostoll a la Paz. Varem gaudir d un espectacle meravellos de ciutat i muntanyes nevades al fon. Ara be la baixada nomes es per un parell de bojes dons varem arribar mig desmuntades al hostal, sort que dormint els mal es curen.
I aquesta nit agafem el nocturno a Cochabamba i despres a Sucre
dilluns, 4 d’agost del 2008
BOLIVIA , Copacabana i isla del Sol
Ja som a Bolivia
Copacabana a plenes festes, acabem de veure una cosa aixicom entre una processo i desfilada militar, nens i nenes de tots els coles desfilant amb musica i fanalets.
Tot el poble ple de paradetes de vestir, joguines i menjar.
La nostra darrera incursio al llac Titicaca ha estat anar a la ISLA DEL SOL, nadius, runes preinques i unes vistes del llac espectaculars.
diumenge, 3 d’agost del 2008
llac titicaca
LLAC TITICACA
Entre Peru i Bolivia , a 3800 m damunt el nivell del mar (crec), un blau intens.
Abans d'ahir en arribar a Puno varem anar directament a les illes Uros, illes articicials construides damunt de tatoma, una fibra vegetal.
La visita a les illes es una turistada pero varem tenir la sort de poder-nos quedar a dormir en una de les illes en una barraca de tatoma i a part de les 10 families de la illa nomes erem la Lluisa, jo i una parella. Va ser fantadtic perque varem poder veure tot el que hi havia darrera del muntatje turistic.
Les families son molt pobres, viuen en cases moltes d elles fetes en xapa metalica i es traslladen d una illa a l altre amb barquetes de motor i no amb les de tatoma que tenen pels turistes.
Ahir varem anar a la Illa de Taquile, tota la illa es un mirador al llac, varem tenir la sort de trobar una festa local (dura 10 dies) que no era pels turistes, amb molts balls i amb tota la gent portant vestits tipics. Vaig tenir la satisfaccio de veure que la festa continuava quan els turistes ja haviesn marxat i nomes quedavem 4 gats (i la Lluisa i jo).
Els homes de l' illa son els que fan els gorros de mitja que porten ( i venen), fan servir 5 agulles i treballen mentre es passegen o estan asseguts al bar.
Ha estat meravellos.
I en el vaixell de tornada ens hem trobat amb 3 noies de Girona, (del ram del guix i la pissarra, es clar) i hem fet el cami amb elles.
Dema entrarem a Bolivia.
Per cert a la illa de Taquile tota la gent eren fans del expresident Fujimore.
Entre Peru i Bolivia , a 3800 m damunt el nivell del mar (crec), un blau intens.
Abans d'ahir en arribar a Puno varem anar directament a les illes Uros, illes articicials construides damunt de tatoma, una fibra vegetal.
La visita a les illes es una turistada pero varem tenir la sort de poder-nos quedar a dormir en una de les illes en una barraca de tatoma i a part de les 10 families de la illa nomes erem la Lluisa, jo i una parella. Va ser fantadtic perque varem poder veure tot el que hi havia darrera del muntatje turistic.
Les families son molt pobres, viuen en cases moltes d elles fetes en xapa metalica i es traslladen d una illa a l altre amb barquetes de motor i no amb les de tatoma que tenen pels turistes.
Ahir varem anar a la Illa de Taquile, tota la illa es un mirador al llac, varem tenir la sort de trobar una festa local (dura 10 dies) que no era pels turistes, amb molts balls i amb tota la gent portant vestits tipics. Vaig tenir la satisfaccio de veure que la festa continuava quan els turistes ja haviesn marxat i nomes quedavem 4 gats (i la Lluisa i jo).
Els homes de l' illa son els que fan els gorros de mitja que porten ( i venen), fan servir 5 agulles i treballen mentre es passegen o estan asseguts al bar.
Ha estat meravellos.
I en el vaixell de tornada ens hem trobat amb 3 noies de Girona, (del ram del guix i la pissarra, es clar) i hem fet el cami amb elles.
Dema entrarem a Bolivia.
Per cert a la illa de Taquile tota la gent eren fans del expresident Fujimore.
dijous, 31 de juliol del 2008
DARRER DIA A CUZCO
Ahir varem anar a Pissac, un antic poble inka, quasi tant gran com el Macchu Picchu, ens va agradar molt
avui hem fet el darrer recorregut pel Valle Sagrado. Hem agafat un bus local, moltes de les dones portaven el vistit tipic amb el nen lligat a l esquena. He fet fotos maquissimes, la gent al bus era molt amable i tothom s'ha enterat del lloc on voliem baixar i 3 minuts abans ens han fet lloc perque passessim a davant i poguessim baixar.
Hem caminat dues hores per anar a veure unes salines, han set molt i molt maques
Dema de bon mati agafarem el bus cap a Puno i d alla al Llac Titicaca.
En aquest hotel hi varem estar molt be
http://www.intiquilla.8m.com/
avui hem fet el darrer recorregut pel Valle Sagrado. Hem agafat un bus local, moltes de les dones portaven el vistit tipic amb el nen lligat a l esquena. He fet fotos maquissimes, la gent al bus era molt amable i tothom s'ha enterat del lloc on voliem baixar i 3 minuts abans ens han fet lloc perque passessim a davant i poguessim baixar.
Hem caminat dues hores per anar a veure unes salines, han set molt i molt maques
Dema de bon mati agafarem el bus cap a Puno i d alla al Llac Titicaca.
En aquest hotel hi varem estar molt be
http://www.intiquilla.8m.com/
dimarts, 29 de juliol del 2008
machu Picchu
Hola
En primer lloc un bon trekking.
El segon dia varem caminar 8 hores, pero va ser precios, passejant per la muntanya i seguint una part d un antic cami inca. El dia es va acabar amb un bany en unes basses termals, com ho va agrair el cos!
El tercer dia per no perdre el costum, tot el dia caminant varem arribar a Aguas Calientes per la porta falsa, o sia caminant per la via del tren, el cami molt maco pero els peus ben fotuts.
quart dia, aixo ni tan sols es pot endevinar: Ens hem aixecat a dos quarts de quatre. A les quatre hem començat a pujar la muntanya on a dalt hi ha el MACHU PICCHU, 1 hora de caminar cap amunt i a les fosques, suant com si estiguessim en una sauna russa, a 2/4 de 6 fent cua per entrar en el recinte.
Un cop a dins hem aconsseguit arribar entre les 20 primeres persones per pujar al Waynapicchu. Be ha estat una meravella, esbufegant com una olla de presio, hem arribat a dalt de la muntanya. La vista del Machu Picchu des d'alla era increible. Uf com hem disfrutat.
Llavors visita al Machu Picchu i mirar mirar mirar i remirar. Impossible creure-ho: 9 hores dins del recinte i es que la Lluisa i jo som "Tal para cual" encara quan hem sortit ens en recava un punt.
Be la part trista de la jornada es que el nostra tren no surt fins les 9 del vespre i arrivarem a la 1 al Cuzco..... pero ens allotjem en un hospedaje de fabula, dues dones grans que tenen unes habitacions entorn d'un pati interior i ens tracten com a marqueses....
I el que no he explicat es que el trekking l'hem fet amb 7 persones mes molt joves i divertides, no cal que digui que ens tractaven com a dos fossils interessants i caminadors
Una abraçada de
ROSA i LLUÏSA
dissabte, 26 de juliol del 2008
DES DE sANTA mARIA
Estem en un poblet petit perdut a la muntanya de cami al Machu Pitxu
Hem anat amb una petita furguneta amb un grup, hem pujat fins un coll de 4300 d alcada, i llavora la resta del grup (10 persones) han baixat i anat amb bici, tot baixada, nosaltres hem baixat una hora abans d arribar a Santa Maria i hem continuat a peu.
Ja fa estona que estem esperant al grup per dinar, tenim la gana feta pero no arriben (en aquests moments fa 5 hores que van emb bici, quin seny que hem tingut la Lluisa i jo de no seguir-los)
Dema ens esperen 7 hores de cami,.
Aixo es un poble molt petit, on cada dia hi haura mes turistews, pero de moment s esta molt be, el nostra hospedaje es autenticament cutre pero tots els del poble son per l'estil
dimarts, 22 de juliol del 2008
AREQUIPA
Arequipa, es troba el sur del Peru i es la segona ciutat mes gran del pais, a 2000 metres d alcada i envoltada per 3 volcans de 6000 metres d alcada, vaja que al seu costat els d Olot son els Barrufets.
Hem voltat, voltat, voltat amb taxi juntamrnt amb una parella que estava en lluna de mel, les vistes han estat impresionants i per dinar hem probat la:
chicha de jora
es un blat de moro fermentat (es a dir lleugerament alcoolic).
Cal dir que a mi m ha agradat molt mes que a la Lluisa.
Dema comencarem amb les fulles de coca per superar el mal d alcada doncs anirem cap a Cuzco.
Avui hem fet el recorregut a peu per la ciutat, es meravellosa amb tots els edificis de color blanc, fets amb una roca volcanica anomenada SILLAR.
El convent de Santa Catalina es fabulos i enorme, es la primera vegada fora de Asia que veig un convent que quasibe es com un poble de gran, amb casa carrers, rentador
D aqui una estona agafem el bus cama nocturn a Cuzco.
Hem voltat, voltat, voltat amb taxi juntamrnt amb una parella que estava en lluna de mel, les vistes han estat impresionants i per dinar hem probat la:
chicha de jora
es un blat de moro fermentat (es a dir lleugerament alcoolic).
Cal dir que a mi m ha agradat molt mes que a la Lluisa.
Dema comencarem amb les fulles de coca per superar el mal d alcada doncs anirem cap a Cuzco.
Avui hem fet el recorregut a peu per la ciutat, es meravellosa amb tots els edificis de color blanc, fets amb una roca volcanica anomenada SILLAR.
El convent de Santa Catalina es fabulos i enorme, es la primera vegada fora de Asia que veig un convent que quasibe es com un poble de gran, amb casa carrers, rentador
D aqui una estona agafem el bus cama nocturn a Cuzco.
dissabte, 19 de juliol del 2008
.PRIMERES AMERIQUES
La Lluisa i jo hem arribat a Santiago de Xile, tot perfecte pero hem hagut de pagar 60 euros per importar ilegatment 2 prunes rodones. (a 30 euros la pruna que no ens han tornat)
Be per primera vegada a la meva vida estic a sota del equador i encara no he tingit temps de comprovar com va lo de l acceleracio de Coriolis, serra el prier que fare en arribar a l hotel.
Fins aviat
ROSA
Be per primera vegada a la meva vida estic a sota del equador i encara no he tingit temps de comprovar com va lo de l acceleracio de Coriolis, serra el prier que fare en arribar a l hotel.
Fins aviat
ROSA
dimarts, 15 de juliol del 2008
fent les ameriques: viatje a Xile, Perú, Bolivia i Argentina
El dia 18 de Juliol la Rosa i la Lluïsa sortiran de Girona per anar cap a Santiago de Xile i en arribar agafaran un avió cap a Arica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
