la Peña

A Humamarca per pura xiripa vaig anar a sopar en una PEÑA, aivo vol dir que hi havia musica en vivo.
Primer un noi disfressat d'andino que ens va exdplicar i fer demostracions en diferents instruments.
Llavors un duo amb un que tocava unstruments de vent i l'altre de corda.
Cal dir que el de les flautes va tocar de meravella.
Em va agradar molt

des de Salta2

He pujat amb telesferic al cerro, una presa de pèl per a turistes i demés.
Sort que feia sol i ha estat si ni maco al menys agradable.
Que vol dir "consolar"? Doncs ni mes ni menys que segellar el passaport.
No cal dir "coger" perque vol dir el mateix que "cardar" (en sentit figurat es clar)
Adeusiau, me'n vaig a Posadas

des de Salta

Sembla que jo porti el mal temps, despres de tamts de dies de fred a l'Altiplano em arribar a Salta tot el carregament de roba extra em sobrava, tothom anava maniga curta. Que be! Pero ahir amanecio completamente nublado, amb fred. Avui el conserge ha dit que no feia tanta fred.
M'agrada Argentina perque es pot menjar mes be, he daixat enrera l'arros bullit, els espaguetis i la carn dura com un roc, aqui el menjar es mes elaborat: tamales, locros....ho estic probant tot i m'encanta.
El locros es com un cocido que la base es el blat de moro.
Salta esta be, es una ciutat colonial.

AQUI HAY GATO ENCERRADO

Tornant de Tildari en bus, de cop un control policiac.
Van haver de baixar i agafar totes les maletes i posarnos en dues files, una els homes i l altre les dones, i mestres un parell de polis revisaven les maletes (en realitat no feien gaires res, pero tenies un gos al costa que anava olorant) tres mes tevisaven el bus.
I tant que va sortir! de dins del bus varen sortir 6 caixes mes grans que una caixa de sabates. Les varen ben punxar i olorar i se les varen endur. Jo em vaig acostar a un poli que es veia simpatic i li vaig preguntar si havien trobat droga, em va dir que si.
Un dels xofers estava vermell com una tomata, tambe se'l varen quedar, i nosaltres varem continuar el viatje a Salta, sense mes incidents, amb l'altre xofer.

la Quebrada de Humahuaca

la Quebrada de Humahuaca

Ja estic a Argentina, el cami de San Pedro de Atacama a Purmamarca va ser molt maco, ple de salars, cons volcànics i muntanyes i valls de diferent colors
Despres d'haver vist aquest mati a Purmamarca  "La paleta de los siete colores", unes muntanyes amb diferents tons de colors: vermell, rosat, blanc, vert...... ara estic a Tilcara on m'he ben passejat.
 

Sant Pere d'Atacama

Avui primer dia que estic soleta.

He llogat una bici tot el dia, ha estat be, he visitat uns pobles petits enmig del desert (uns 20 kms). realent estan en ple desert i si no fos el canalet d aigua que els hi envien no hi podrien pas estar.

He dinat el plat tipic CAZUELA DE VACUNO, mlt bona.

I a la tarda he visitat les ruines de Puccara i el moument als idis que varen mrir assessinats pels spaniards.

Em prou feines he vist un sol turista durant el dia, tots fan el mateix, tours tours i nms tours.

 

pujada al Licancabur

El dia 16 ens aixequem a 2/4 de 4 del mati. un frugal esmorzar, mig hora de aproximacio en jeep i ja estem al peu del Licancabur.
el nostre guia oficial es bolivià, es el señor que te al seu càrreg el refugi. (net com una patena, no s ha escombrat des del segle passat i els waters.....com ho explicaria jo?)
A les 5 del mati comenca la caminada, a 4500 metres, hem tingut sort no fa massa fred, pero no es pas questio d'anar maniga curta, jo al igual que les altres 2 companyes, porto 3 pantalons, dos termics i un tercer per frenar el vent, dos polars, un anorak i guants (i no us penseu pas que no portessim roba interior però per pudor no la descric)
Pujem i pujem i pujem i surt el sol, l espectacle es meravellos, el cansansi tambe, es clar.
No puc explicar a quina hora es va arribar a dalt ni la vista des d'alla, jo vaig donar per acabada la meva caminada a 5300, a les 9 del mati.
Que contenta!, jo mai havia caminat fins a tanta alcada i tampoc no ho hagues pogut fer si no hagues fet tants dies que estabem en el altiplano andino, mes de 2 setmanes a uns 4000 metres d altitud.
I per que no vaig arribar a dalt: tinc 61 anys i en vull continuar en aquest mon molts mes, aixi que a la primera sensacio de mateix, esbufegament i cor accelerat, CAP AVALL QUE FA BAIXADA.
Be vaig tirar infinitat de fotos, vaig mirar les hervetes, formacions geologiques i xano xano cap el refugi on vaig arribar a les 2 de la tarda.
Les companyes varen arrivar en jeep 2 hores mes tard, totes dues vàren poder assolir el cim.
ENHORABONA LLUISA I LAURA, vosaltres heu fet la gesta i jo l'escric.

"la mordida"

Oh quin volca el Licancabur, que maco que es veu, mira'l per on vulguis.
I la Rosa la Lluisa i la Laura decideixen pujar-hi.
Busquem busquem busquem i finalment s'ha decidit que en Francisco sera el nostre guia.
El dia 15 tornem cap a Bolivia, oh maldicions un guardia fronterer petit i malparit ens para el peus.

- ¿Como no fueron ustedes a sellar la salida del pais?
- Bien señor, nuestro guia no nos dijo que teniamos que hacerlo, solo nos mando cambiar de coche.
- A mi no me vengan con cuentos, si yo voy a España antes tendre que enterarme de los requisitos de entrada y salida (aixo ho va dir amb molta mala llet) asi que o pagan la multa correspondiente (40 dolars) o se vuelven a Xile.
Jo ja volia dirli que estavem en realitat a Bolivia si no haviem sortir pero el señor no estava de histories, volia cales i prou.
La Laura pero va reaccionar rapidament:

-Señor, vamos a pagar pero queremos una factura oficial para poder reclamar a la agencia.
Aqui varem tocar el punt flac, parlament entre guardies guia i la cosa es va quedar en 20 dolars sense factura.

 

darrer dia del tour i arribada a Xile

El darrer dia.
Vinga, a aixecar-se a les 4 de la matinada, un fred que pelava, per anar a veure: El Sol de Mañana, teoricament havies de ser uns geisers, a la hora de la veritat unes fumaroles, per a mi una presa de pèl.
Llavors varem continuar cap a uns banys termals, quina broma potser a 15 sota 0 i voler-se banyar a l'exterior, hi havia migja dotzena de guiris bojos en remull, dels 6 del grup cap de nosaltres es va treure ni un mitjo.
Continuem: formacions rocalloses maquissimes, montanyes desertiques vermelloses i varem arribar a la Laguna verde i llavors la blanca (aixi anomenades pels colors), un fred que pelava.
L'escenari de les llacunes verde i blanca era esplendit amb el volcan LICANCABUR (uns 6000 metres d'alcada) al fons.
I vinga vinga vinga, rapids canvi de bus i a passar a la frontera.
I com a consequencis d aquest coet al cul que portava el xofer no varem segellar el passaport a la sortida de Bolivia.

I aqui es va acabar el tour, el grup va ser molt ben avingut, i el nostre xofer-guia, molt bon xofer pero com a guia per explicar no tenia idea de res.....

Els Estanys

Al segon dia del tour varem veure moltes "lagunas":
Chiar Ckota, Hedionda i Colorada.
Hi havia moltissims flamencos en aquestes lagunes, jo mai havia vist un espectacle igual.
La Laguna colorada es vermella, sembla que no pugui ser pero si es. Es vermella degut a la coloracio que hi donen uns bacteris.
Varem dormir a la laguna colorada en un alberg, i vaig fer una foto del grup de turistes sopant allà, una vintena en total, tots amb anorack, gorro, guants i el que haviem pogut aconsseguir: manta, bufanda i amb molta aficio menjant:
Sopa i espaguetis i bevent mate de coca.
Pel cami varem veure uns quants ramats de VICUÑAS, es un animal salvatje amb cara de camell sense jepa i de dimensions similars a un estruc.
El seu parent proper i domesticat seria la LLAMA, per tot el pais se'n veuen ramats amb el corresponent pastor.

El Salar de Uyuni

El Salar de Uyuni (Bolivia) es el desert de sal més gran del mon.
Es molt mes blanc que els altres que havia vist, es precios, vaig quedar extasiada veient kilometres i kilometres (des del jeep) de sal d'un blanc deslumbrant.
Per anar al salar varem agafar un tour de 3 dies, varem tenir la sort de compartir el jeep amb 2 noies catalanes: la Laia i la Laura i una parella de holandesos.
Hi ha unes 50 illes dins dels desert d Uyuni, nosaltres al igual que la resta dels turistes varem visitar LA ISLA DEL PESCADO.
Aquesta illa d'origen volcànic conte infinitat de Cactus gegantins, pero em va cridar l'atencio que les roques volcàniques estessin recobertes d una mena de residuus coralins, o sia que el vulcanisme havia estat anterior al mar que abans era el desert de sal.
La illa era una meravella.
Des del mig del desert varem veure la posta de sol i varem anar a dormir a un hotel-alberg en un poble a tocar el salar, (feia un fred que pelava, aigua calenta racionada, llum a estones...pero vista meravellosa)