El dia 16 ens aixequem a 2/4 de 4 del mati. un frugal esmorzar, mig hora de aproximacio en jeep i ja estem al peu del Licancabur.
el nostre guia oficial es bolivià, es el señor que te al seu càrreg el refugi. (net com una patena, no s ha escombrat des del segle passat i els waters.....com ho explicaria jo?)
A les 5 del mati comenca la caminada, a 4500 metres, hem tingut sort no fa massa fred, pero no es pas questio d'anar maniga curta, jo al igual que les altres 2 companyes, porto 3 pantalons, dos termics i un tercer per frenar el vent, dos polars, un anorak i guants (i no us penseu pas que no portessim roba interior però per pudor no la descric)
Pujem i pujem i pujem i surt el sol, l espectacle es meravellos, el cansansi tambe, es clar.
No puc explicar a quina hora es va arribar a dalt ni la vista des d'alla, jo vaig donar per acabada la meva caminada a 5300, a les 9 del mati.
Que contenta!, jo mai havia caminat fins a tanta alcada i tampoc no ho hagues pogut fer si no hagues fet tants dies que estabem en el altiplano andino, mes de 2 setmanes a uns 4000 metres d altitud.
I per que no vaig arribar a dalt: tinc 61 anys i en vull continuar en aquest mon molts mes, aixi que a la primera sensacio de mateix, esbufegament i cor accelerat, CAP AVALL QUE FA BAIXADA.
Be vaig tirar infinitat de fotos, vaig mirar les hervetes, formacions geologiques i xano xano cap el refugi on vaig arribar a les 2 de la tarda.
Les companyes varen arrivar en jeep 2 hores mes tard, totes dues vàren poder assolir el cim.
ENHORABONA LLUISA I LAURA, vosaltres heu fet la gesta i jo l'escric.
el nostre guia oficial es bolivià, es el señor que te al seu càrreg el refugi. (net com una patena, no s ha escombrat des del segle passat i els waters.....com ho explicaria jo?)
A les 5 del mati comenca la caminada, a 4500 metres, hem tingut sort no fa massa fred, pero no es pas questio d'anar maniga curta, jo al igual que les altres 2 companyes, porto 3 pantalons, dos termics i un tercer per frenar el vent, dos polars, un anorak i guants (i no us penseu pas que no portessim roba interior però per pudor no la descric)
Pujem i pujem i pujem i surt el sol, l espectacle es meravellos, el cansansi tambe, es clar.
No puc explicar a quina hora es va arribar a dalt ni la vista des d'alla, jo vaig donar per acabada la meva caminada a 5300, a les 9 del mati.
Que contenta!, jo mai havia caminat fins a tanta alcada i tampoc no ho hagues pogut fer si no hagues fet tants dies que estabem en el altiplano andino, mes de 2 setmanes a uns 4000 metres d altitud.
I per que no vaig arribar a dalt: tinc 61 anys i en vull continuar en aquest mon molts mes, aixi que a la primera sensacio de mateix, esbufegament i cor accelerat, CAP AVALL QUE FA BAIXADA.
Be vaig tirar infinitat de fotos, vaig mirar les hervetes, formacions geologiques i xano xano cap el refugi on vaig arribar a les 2 de la tarda.
Les companyes varen arrivar en jeep 2 hores mes tard, totes dues vàren poder assolir el cim.
ENHORABONA LLUISA I LAURA, vosaltres heu fet la gesta i jo l'escric.
