la Peña

A Humamarca per pura xiripa vaig anar a sopar en una PEÑA, aivo vol dir que hi havia musica en vivo.
Primer un noi disfressat d'andino que ens va exdplicar i fer demostracions en diferents instruments.
Llavors un duo amb un que tocava unstruments de vent i l'altre de corda.
Cal dir que el de les flautes va tocar de meravella.
Em va agradar molt

des de Salta2

He pujat amb telesferic al cerro, una presa de pèl per a turistes i demés.
Sort que feia sol i ha estat si ni maco al menys agradable.
Que vol dir "consolar"? Doncs ni mes ni menys que segellar el passaport.
No cal dir "coger" perque vol dir el mateix que "cardar" (en sentit figurat es clar)
Adeusiau, me'n vaig a Posadas

des de Salta

Sembla que jo porti el mal temps, despres de tamts de dies de fred a l'Altiplano em arribar a Salta tot el carregament de roba extra em sobrava, tothom anava maniga curta. Que be! Pero ahir amanecio completamente nublado, amb fred. Avui el conserge ha dit que no feia tanta fred.
M'agrada Argentina perque es pot menjar mes be, he daixat enrera l'arros bullit, els espaguetis i la carn dura com un roc, aqui el menjar es mes elaborat: tamales, locros....ho estic probant tot i m'encanta.
El locros es com un cocido que la base es el blat de moro.
Salta esta be, es una ciutat colonial.

AQUI HAY GATO ENCERRADO

Tornant de Tildari en bus, de cop un control policiac.
Van haver de baixar i agafar totes les maletes i posarnos en dues files, una els homes i l altre les dones, i mestres un parell de polis revisaven les maletes (en realitat no feien gaires res, pero tenies un gos al costa que anava olorant) tres mes tevisaven el bus.
I tant que va sortir! de dins del bus varen sortir 6 caixes mes grans que una caixa de sabates. Les varen ben punxar i olorar i se les varen endur. Jo em vaig acostar a un poli que es veia simpatic i li vaig preguntar si havien trobat droga, em va dir que si.
Un dels xofers estava vermell com una tomata, tambe se'l varen quedar, i nosaltres varem continuar el viatje a Salta, sense mes incidents, amb l'altre xofer.

la Quebrada de Humahuaca

la Quebrada de Humahuaca

Ja estic a Argentina, el cami de San Pedro de Atacama a Purmamarca va ser molt maco, ple de salars, cons volcànics i muntanyes i valls de diferent colors
Despres d'haver vist aquest mati a Purmamarca  "La paleta de los siete colores", unes muntanyes amb diferents tons de colors: vermell, rosat, blanc, vert...... ara estic a Tilcara on m'he ben passejat.
 

Sant Pere d'Atacama

Avui primer dia que estic soleta.

He llogat una bici tot el dia, ha estat be, he visitat uns pobles petits enmig del desert (uns 20 kms). realent estan en ple desert i si no fos el canalet d aigua que els hi envien no hi podrien pas estar.

He dinat el plat tipic CAZUELA DE VACUNO, mlt bona.

I a la tarda he visitat les ruines de Puccara i el moument als idis que varen mrir assessinats pels spaniards.

Em prou feines he vist un sol turista durant el dia, tots fan el mateix, tours tours i nms tours.

 

pujada al Licancabur

El dia 16 ens aixequem a 2/4 de 4 del mati. un frugal esmorzar, mig hora de aproximacio en jeep i ja estem al peu del Licancabur.
el nostre guia oficial es bolivià, es el señor que te al seu càrreg el refugi. (net com una patena, no s ha escombrat des del segle passat i els waters.....com ho explicaria jo?)
A les 5 del mati comenca la caminada, a 4500 metres, hem tingut sort no fa massa fred, pero no es pas questio d'anar maniga curta, jo al igual que les altres 2 companyes, porto 3 pantalons, dos termics i un tercer per frenar el vent, dos polars, un anorak i guants (i no us penseu pas que no portessim roba interior però per pudor no la descric)
Pujem i pujem i pujem i surt el sol, l espectacle es meravellos, el cansansi tambe, es clar.
No puc explicar a quina hora es va arribar a dalt ni la vista des d'alla, jo vaig donar per acabada la meva caminada a 5300, a les 9 del mati.
Que contenta!, jo mai havia caminat fins a tanta alcada i tampoc no ho hagues pogut fer si no hagues fet tants dies que estabem en el altiplano andino, mes de 2 setmanes a uns 4000 metres d altitud.
I per que no vaig arribar a dalt: tinc 61 anys i en vull continuar en aquest mon molts mes, aixi que a la primera sensacio de mateix, esbufegament i cor accelerat, CAP AVALL QUE FA BAIXADA.
Be vaig tirar infinitat de fotos, vaig mirar les hervetes, formacions geologiques i xano xano cap el refugi on vaig arribar a les 2 de la tarda.
Les companyes varen arrivar en jeep 2 hores mes tard, totes dues vàren poder assolir el cim.
ENHORABONA LLUISA I LAURA, vosaltres heu fet la gesta i jo l'escric.